VIDEO ENGLISHVIDEO FRANÇAISVIDEO CASTELLANO
El dolmen de pedra gentil es troba a 328m de altitud, coronant un turonet situat al quilòmetre 4,1 de la pista forestal que va de la C-61 al Santuari del Corredor. És una construcció megalítica de 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Aquesta estructura no ha estat mai excavada ni documentada científicament cosa que deixa algunes incerteses sobre el seu origen, forma, i ubicació originals.
Prova d’aquest desconeixement és que no se sap exactament quan fou construït. Segons l’arqueòleg Ricard Pascual, sobre l’any 3000 abans de Crist a l’orient de la mediterrània es va desenvolupar una civilització que a Catalunya no va arribar fins al 2000 o 1500 abans de Crist.
Tampoc es coneix quin era l’aspecte original d’aquesta estructura, ja que fou restaurat el 1855 gràcies al senyor Josep Pradell – propietari de la finca on estava o està ubicat el dolmen. Aquesta restauració, feta amb els mitjans i el vast coneixement propi d’aquella època, fou, no obstant, la primera d’aquestes característiques portada a terme en territori català. Fins aquell moment no hi ha constància d’una actuació similar ni de cap documentació científica publicada sobre els monuments megalítics al nostre país.
Poc sabem també d’aquells primers habitants de Vallgorguina que el construïren, però tot sembla indicar que aquell col·lectiu humà ja tenia una consciència de pertinença a un grup social, cosa que els hauria portat a practicar enterraments col·lectius. Els dòlmens, al cap i a la fi, són estructures funeràries que originalment estaven recobertes d’un monticle artificial de sorra que cobria la cambra mortuòria – el que avui seria l’interior de la taula – on reposaven les restes dels deus ancestres enmig d’aixovar funerari.
Actualment es coneix molt més sobre els dòlmens, sobretot gràcies a alguns que s’han pogut descobrir intactes, amb monticle inclòs, però durant bona part del segle XIX es creia que aquests monuments megalítics eren obra dels celtes, que els haurien construït com a taules de sacrifici. Les faules deien que la coberta del sepulcre tenia reguerons per on s’escolaria la sang de les víctimes sacrificades en rituals druídics… Aquesta hipòtesi va decaure al cap de pocs anys, però en el cas de Vallgorguina ha donat lloc a no poques llegendes de tot tipus, generalment lligades a la bruixeria i a la màgia negra, que sense cap fonament científic i històric han donat al dolmen una certa aurèola misteriosa.
