Vallgorguina és un municipi de poc més de 2.700 habitants situat al límit de la comarca del Vallès Oriental, a la vall de la depressió litoral catalana, entre la serra del Montnegre i la del Corredor. A la dreta de la riera que porta el seu nom, el poble de Vallgorguina es troba envoltada de muntanya i boscos amb gran riquesa de fauna i vegetació, un entorn privilegiat pels amants de la natura, del senderisme o de la bicicleta de muntanya.

Els assentaments, la forma de viure dels seus pobladors, l’evolució humana a Vallgorguina, sempre ha mantingut una estreta relació amb el seu entorn, i en especial amb el bosc, que ha marcat durant molts anys la pauta de la vida de la seva gent. Aquesta relació amb l’entorn, la supervivència, l’explotació dels recursos del bosc, el conreu de la terra, va donar lloc a una forma de viure que ens deixa un important llegat històric i cultural, que es vol preservar amb iniciatives com la fira del bosc i la terra – que es fa cada any per novembre – o el nou museu del bosc i la pagesia, que recull un ric i interessant patrimoni de la forma de vida dels nostres avantpassats.

• Història

  El nom de Vallgorguina el trobem citat per primer cop al s. X, en un document del cartulari de Sant Cugat. Però els primers assentaments de població són molt anteriors. El testimoni més antic conegut de la presencia humana és el dolmen de Pedra Gentil. També s’han trobat vestigis arqueològics de l’època ibèrica, concretament al jaciment de Puig Castell. L’actual nucli urbà data de finals dels segle XVIII. Les primeres cases es van agrupar al llarg de l’actual carretera vella, plaça Maragall i carrer Montseny. A l’any 1848 es va construir l’actual església i l’antiga va passar a ser la capella del cementiri.

  L’activitat econòmica tradicional fou l’explotació del bosc i l’agricultura. Dins l’agricultura l’activitat principal era el cultiu de farratges. El treball al bosc consistia en fer llenya, feixines, carbó, rodells per a cèrcols de bota, etc. però sobretot, en pelar suros. Durant el s. XIX, va tenir gran importància el conreu de la vinya i la ramaderia.

  La primera indústria va ser una petita fabrica de filatures, la Hilandera. Actualment hi ha dos polígons industrials, l’Eurast i el Molinot, ambdós estan situats al costat de la sortida 11 de l’Autopista A-7.

  Actualment a Vallgorguina hi resideixen 2.772 habitants, en la dècada dels 90 el municipi va experimentar un important creixement de població. Des de l’any 1860 fins l’any 1970 el poble havia anar perdent població de manera progressiva. Aquest fenomen es va invertir a la dècada dels 70 quan Vallgorguina esdevingué centre d’estiueig i es van construir les urbanitzacions can Puigdemir, Canadà Park, Baronia, Collsacreu.

• El clima

  El clima és càlid i temperat a Vallgorguina . Hi ha precipitacions durant tot l’any a Vallgorguina . Fins al mes més sec encara té molta pluja. D’acord amb Köppen i Geiger clima es classifica com Cfa . La temperatura mitjana anual a Vallgorguina es troba a 15.0 ° C . Hi ha al voltant de precipitacions de 756 mm .

• Com arribar-hi

  Si veniu en cotxe podeu venir per la C-35 fins a l’entrada de l’autopista de Sant Celoni i agafar la C-61 o bé per l’autopista A7 (sortida sant Celoni/ Montseny) i agafar la mateixa carretera (C-61) fins a Vallgorguina.

  Podeu arribar amb tren fins a Sant Celoni o Arenys de Mar. Si baixeu a Sant Celoni, teniu operatiu el Bus del Baix Montseny. Consulteu horaris i dies, fent clic aquí. Des d’Arenys de Mar no hi ha línia de busos, consulteu taxis de la zona (12km).