VIDEO ENGLISHVIDEO FRANÇAISVIDEO CASTELLANO

Sant Genís de Tapioles, fins fa poc només apareixia esmentat en alguns pergamins dels segles X, XI i XII . Es creia que havia estat una cel·la monàstica o una església pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès que sempre se citava al costat de Santa Eulàlia de Tapioles, però fins fa poc se’n desconeixia l’emplaçament exacte. No obstant, gràcies als esforços realitzats per part de veïns i veïnes de Vallgorguina, a la dècada dels anys vuitanta del segle XX, l’Associació Cultural de Vallgorguina va iniciar una prospecció exhaustiva de la vall de Tapioles per tal d’intentar localitzar l’indret on, fa més de vuit-cents anys, s’hauria erigit la cel·la.

Les excavacions arqueològiques al jaciment de Sant Genís de Tapioles promogudes per l’Ajuntament de Vallgorguina durant el 2003 i 2004, van treure a la llum un edifici de planta rectangular que correspon a una cel·la monàstica que data d’entre finals del segle IX i el segle XII. Només es trobaren tres de les quatre parets perimetrals, ja que la quarta, que correspondria a l’absis, fou destruïda modernament, com a conseqüència de l’obertura d’un camí forestal. En aquetes excavacions també si van trobar materials romans de l’època baix imperial datats al segle IV i quatre monedes de Constantí I el Gran, cosa que dóna fe de la seva antiguitat.