VIDEO ENGLISHVIDEO FRANÇAISVIDEO CASTELLANO
La primera notícia concreta de l’existència d’una parròquia a Vallgorguina consta en un document, datat el 15 de maig de 1083, quan els senyors feudals es comprometeren a no exercir cap mena de violència sobre els béns ni les persones que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en diverses zones, entre les quals, Sant Andreu de Vallgorguina.
L’antiga parròquia, d’estil romànic i més petita que l’actual, amb els anys va ser reconstruïda, ampliada i modificada afegint-hi capelles laterals i cobrint-la amb volta de canó. Tot i aquestes modificacions, l’església va anar quedant petita per la gran quantitat de feligresos que hi assistien assíduament. Fou per aquest motiu, que a partir de 1771 s’amplià de nou per donar-los cabuda.
No obstant i degut al fort creixement de la població a principis de segle XIX, just després dels estralls de la Guerra del Francès, decidiren construir una nova església més a prop del nucli urbà, evitant així el desplaçament a la ja allunyada església vella. La construcció del nou temple finalitzà el 1847 i va comportar l’abandonament definitiu de l’església vella, que a partir de llavors va iniciar un procés de degradació que no s’ha aturat fins el dia d’avui.
El nou temple, l’església de Sant Andreu de Vallgorguina, molt auster, és d’una sola nau coberta formada pel presbiteri de volta de mig punt i un absis rectangular de la mateixa amplada que la nau al costat de la qual s’obren capelles laterals.
La façana és arrebossada i emblanquinada. Damunt de la porta, d’arc rebaixat, hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Andreu, la mateixa que hi havia a l’església vella. El campanar s’aixeca a migdia, al costat de la façana, de base quadrada en la seva base, té sis cares en la seva part alta i està coronat amb una barana calada.
